Bona tarda, companyes i companys, us adjunto el vídeo de la meva presentació:

 

Com he comentat al vídeo, he estudiat molts anys de joieria abans de començar a formar-me en la carrera de Belles Arts, cosa que fa que les meves creacions moltes vegades vagin relacionades amb el dinamisme del cos o les ornamentacions.

Les dues coses que actualment m’apassionen més son la naturalesa en el seu estat més pur, i els canvis del temps. Al Pallars tenim molts canvis de temperatura en pocs mesos de diferència, i això provoca un constant ball entre els colors dels arbres, les olors de la terra i l’afluència del riu.

Per mi, un referent pot ser tant una persona física, com un objecte o fins i tot un animal, i per això ara mateix em trobo en un moment en el qual no sabria categoritzar les referències amb claredat, ja que dins del meu món artístic interior, tinc il·lusió per trobar coses que em puguin ajudar a inspirar-me dins del bosc.

Però si hagués de pensar en una persona concreta, sempre em ve al cap la mateixa.

En Carles Codina va ser un dels meus professors de l’Escola Massana, i gràcies a ell vaig poder aprendre l’ofici de la joieria des de zero. Ell va ser una persona inspiradora en tot el camí i el procés creatiu dels diferents projectes, ja que tenia la paciència, el tacte i la creativitat d’un geni.

Fragment del llibre de Carles Codina “La Joyería”.

Tornant a les meves inspiracions diàries, m’agradaria parlar de l’autoconeixença i la introspecció.

Moltes vegades m’he trobat en etapes vitals en què tenia un bloqueig creatiu i no era capaç de dibuixar ni un cercle sense creure que ho estava fent malament. Hi ha moltes vegades que la meva ment necessita estar tranquil·la per a poder crear sense pressió. Per això, he escollit construir aquesta etapa creativa arrel de les coses que em donen pau i tranquil·litat, com és en aquest cas l’entorn en el qual afortunadament visc i tanta inspiració em dona.

La calma i la serenitat que pots arribar a trobar dins d’un bosc, on no hi ha més soroll que les fulles al vent, el riu, els ocells i la teva respiració, és aclaparant de satisfacció.

Per això, a part de saber que en Carles Codina serà sempre el meu referent en el món de la joieria, també considero que és important crear referents canviants, efímers i no humans, que la inspiració que ens poden aportar, pot ser més rica o diferent que l’admiració per una altra persona.

En el vídeo parlo del meu últim projecte, en el que transformo unes fustes en una caseta per ocells o petits animalons. Aquesta idea em va venir al cap després d’uns dies molt intensos de fred i unes fortes nevades, i allà, tancada a casa amb l’estufa enganxada, vaig pensar en els pobres animals del bosc que no tenien la mateixa sort que nosaltres, aleshores vaig decidir fer la meva aportació amb una petita construcció que no interferís en l’espai i no crees contaminació a l’entorn. Aconseguint d’aquesta manera que un petit nombre d’animals tinguessin un refugi on aixoplugar-se del fred.